| |
Des del dia 5 de desembre de 2008 ha estat oberta i a la disposició de tothom la exposició La Prehistòria de Garraf. 30 anys d’investigació arqueològica. Durant aquests mesos, cada cap de setmana hi ha hagut un responsable de custodiar les peces exposades, però també de fer de guia als visitants.
Al llarg d’aquest temps moltes han estat les persones que l’han visitada i han gaudit dels seus continguts, que mostren el nostre passat més llunyà i que ens acosten una mica als primers habitants del massís del Garraf.
Aquesta exposició, com molt bé indica el títol, tracta sobre les troballes prehistòriques documentades al massís de Garraf remuntant-se algunes d’elles a molts anys d’antiguitat.
Restes d’animals extingits, espècies humanes desaparegudes, com el cas de l’home de Neandethal, eines dels primers caçadors-recol·lectors que habitaren aquests indrets, les primeres produccions de ceràmica a mà y animals domesticats, producció de bens de prestigi com els collarets de la variscita de les mines de Can Tintorer, a Gavà,… Testimonis tots ells que, un cop agrupats de manera adient i amb les explicacions complementaries, ofereixen una visió global i completa de la prehistòria del nostre país i en especial del paisatge de Garraf.
La exposició està estructurada en quatre àmbits:
– Una introducció, desenvolupada a través de sis grans plafons on se’ns mostra el paratge natural de Garraf, la geologia del massís, la climatologia, els canvis ocorreguts al llarg de la prehistòria en els animals i plantes de la regió, i finalment un arbre evolutiu de la espècie humana.
– Tres primeres vitrines que tracten sobre el passat més remot de la prehistòria de Garraf, i de les primeres ocupacions humanes. En elles trobem des de restes de grans herbívors com el rinoceront i petits linxs, ja extingits en aquesta regió. Tot plegat ens a edats molt remotes. És en aquest passatge quan podem veure una de les peces més significatives de la exposició i de la prehistòria de Garraf: la mandíbula de Homo neanderthalensis, ohome de Neanderthal, una espècie anterior a la nostra però que vam conviure junts molts segles. En aquella època, al Paleolític, les eines eren de pedra, fusta, os i banya ; i algunes d’aquestes eines tan remotes ben conservades, avui dia són a la vista de tots, a la Exposició.
– Les tres següents vitrines tracten d’un del canvis més rellevants i significatius que l’home ha fet al llarg de la seva existència: la domesticació d’animals i plantes, la invenció de la ceràmica per emmagatzemar i transportar cuinar aliments, les pedres polides, i els objectes d’ornament per diferenciar-se entre els individus d’una mateixa comunitat a través d’ells pel seu valor de prestigi o valor de canvi. És aquí , en aquestes tres vitrines que es parla del Neolític. La decoració de la ceràmica, com també els objectes de decoració personals, prenen una gran força a partir d’aquest moment, ja que cada vegada més s’anirà desenvolupant el fet de posseir objectes de valor que diferenciadors i exponents dins la societat, a l’igual que passa avui en dia amb les joies i altres signes externs . Un dels moments en que aquest fet cultural pren més importància és quan en posen en funcionament les mines de Can Tintorer, a Gavà, per extreure la “variscita”, pedra de color verd amb la que es confeccionaren diferents objectes d’ornamentació, tant característics al neolític mitjà català.
- Amb la variscita i la seva expansió comercial , arribem a les quatre últimes vitrines, i la tercera i última etapa de la prehistòria: la Edat dels Metalls. El primer metall que tenim evidències de ser treballat és el coure, i a ell s’associen molts objectes, la majoria ornamentals, com botons, pectorals, braçalets i penjolls punyals de tot tipus; però també és moment del naixement de les grans estructures funeràries en pedra : el megalitísme, moment que ens ha quedat palès gràcies a un dolmen documentat al massís: el dolmen d’Ardenya i el para-dolmen de la coveta del Marge del Moro.
- El final del recorregut el conclou l’Edat del Bronze: el final de la Prehistòria, i moment just anterior a la aparició dels ibers i de la escriptura. En aquesta etapa podem apreciar les decoracions típiques en la ceràmica del període com també de la aparició del bronze i la introducció de la d’incineració en el món funerari.
Aquest pret�n ser�un resum molt esquem�tic de la exposici� que es pot veure cada cap de setmana a la Fundaci� Bosch de Begues, des de el passat 5 de desembre�fins a finals de juny de 2009.�Si es t� mes curiositat en el tema, simplement cal adre�ar-se a la Exposici� i ben gratament us atendrem les vostres preguntes, dubtes i podreu gaudir en primera persona de les meravelles que els equips d’arque�legs han rescatat durant els m�s de 30 anys que duen d’investigaci�.
Us hi esperem!
|
|
